La gran mayoría de nuestras células tienen una vida limitada. Tras un número determinado de divisiones van envejeciendo, acumulando errores hasta que mueren. Parte de la culpa la tienen los telómeros, una especie de capuchas que protegen los extremos de los cromosomas. Si no están protegidos son más susceptibles a sufrir mutaciones y perder fragmentos, favoreciendo el envejecimiento celular.
De hecho existen enfermedades como la progeria que se caracteriza por un envejecimiento muy prematuro. Los afectados son niños de corta edad que sufren problemas típicos de la vejez como artritis, osteoporosis, alopecia, sequedad de la piel, etc. La raíz del problema hay que buscarla en los telómeros y en quien se encarga de mantenerlos en buen estado: la telomerasa. Es una proteína que repara el daño que se produce en los telómeros durante la división celular.
Al minuto uno piensa, ¿no sería posible superactivar la telomerasa para evitar el envejecimiento y volvernos inmortales?
La respuesta, a día de hoy, es no.
Podemos hablar de inmortalidad a nivel celular. Algunos tipos de células, como las tumorales, son inmortales, ya que pueden dividirse un número ilimitado de veces mientras tengan nutrientes. Eso es lo que sucede en un cáncer: una masa de células que se divide descontroladamente porque no se cansa, no envejece. Eluden su destino de tener los telómeros cada vez más cortos y envejecer, aumentando los niveles de telomerasa.
Aún no se conocen completamente estos procesos como para frenarle los pies a un tumor o estirar nuestra esperanza de vida hasta los 500 años. Pero se avanza y hay mucho interés por su posible aplicación en el campo de la medicina regenerativa. Como en otros casos, la respuesta se encuentra en la Naturaleza: ya existen animales como la lagartija, la estrella de mar o el pez zebra que son capaces de regenerar partes de su cuerpo cuando éstas sufren lesiones. ¿Es esto posible en mamíferos? Ser capaces de regenerar nuestro corazón después de sufrir un infarto o recuperar una pierna tras un accidente quizá no sea ciencia ficción dentro de unas décadas.
Al minuto uno piensa, ¿no sería posible superactivar la telomerasa para evitar el envejecimiento y volvernos inmortales?
La respuesta, a día de hoy, es no.
Podemos hablar de inmortalidad a nivel celular. Algunos tipos de células, como las tumorales, son inmortales, ya que pueden dividirse un número ilimitado de veces mientras tengan nutrientes. Eso es lo que sucede en un cáncer: una masa de células que se divide descontroladamente porque no se cansa, no envejece. Eluden su destino de tener los telómeros cada vez más cortos y envejecer, aumentando los niveles de telomerasa.
Aún no se conocen completamente estos procesos como para frenarle los pies a un tumor o estirar nuestra esperanza de vida hasta los 500 años. Pero se avanza y hay mucho interés por su posible aplicación en el campo de la medicina regenerativa. Como en otros casos, la respuesta se encuentra en la Naturaleza: ya existen animales como la lagartija, la estrella de mar o el pez zebra que son capaces de regenerar partes de su cuerpo cuando éstas sufren lesiones. ¿Es esto posible en mamíferos? Ser capaces de regenerar nuestro corazón después de sufrir un infarto o recuperar una pierna tras un accidente quizá no sea ciencia ficción dentro de unas décadas.
 |
| Cromosoma, por Casandra |
Interessant primer article! Caldria també abordar si realment allargar la vida aniria acompanyat de qualitat de vida, perquè a vegades ens oblidem de viure. D'altra banda, a part de la telomerasa també hi havia els loops terminals, oi? M'ha interessat el tema, i he vist que hi ha mutants que donen loops suplementaris o deficiències en l'helicasa RecQ ... continuarem buscant! ^^
ResponderEliminarSi, vivir molt no vol dir vivir bé o amb qualitat.
ResponderEliminarI tant! i no sols telomerasa, loops, ni enzims relacionats amb el manteniment del cromosoma sino també estrés oxidatiu i radicals lliures, errors de mil origens hi deuen influir. Ja sé que les entrades no son 100% complertes, però es que crec que si ho fosin, o tendrien 1500 paraules o no les entendria molta gent. Intento parlar d'un unic tema i no dir mentides, no dir "I això es TOT el que passa". Però està super bé que ho apuntis perquè igual es interessant per un post pròxim ; )
Si es que el que fem es apasionant! Nosaltres ja ho sabem, però hi ha que compartir-ho : )
Beset, mussolet :***
Malhauradament, i si vas llegir el llibre de Qué es la vida, de l'Erwin Schrödinger, la mort és conseqüencia directa del segon principi de la termodinàmica. El cos està en equilibri quan mor. Mentre viu està fora d'una situació d'equilibri, i per tant "incòmode".
ResponderEliminarEls meus bioconeixements són molt escassos, però és un tema que m'assembla increïble. Poder control·lar la mecànica de la reproducció cel·lular és treballar directament amb el que ens manté vius d'una forma o d'una altra.
Llegint-te m'han sortit dues preguntes:
1.- Pot ésser l'estudi dels tumors una via per saber com arribar a la "inmortalitat" cel·lular? És a dir, si les cèl·lules tumorals no es veuen degenerades durant la seva replicació, tenim una generació incontrolada i incntroblable (a dia d'avui) que ens du a l'aparició de tumors en si. Aquests causen la mort, però entenent com s'ho fan aquestes cèl·lules per sobreviure podriem extendre el mateix mecanisme per tal de conservar millor cèl·lules amb funcions vitals importants? Ho pregunto una mica en relació al món dels teratomes (no sé si saps del que et parlo), que ara per ara son causa de desgràcies però una porta obterta a entendre com funciona la generació de teixits.
2.- Allargar la vida de les cèl·lules les "blinda" davant de l'aparició de mutacions que afavoreixin l'adaptació? És a dir, l'aparició de mutacions per sobreviure a l'entorn es veuria afectada si blindessim les cèl·lules per tal de prevenir el seu envelliment? De ser així no sé si a la humanitat com a col·lectiu li interessaria que els homes (com a "totxos" principals o primaris d'aquest col·lectiu) fóssin individualment més longeus.
En fi, espero no robar-te molt temps.
Mua
L'estudi dels tumors és una via molt informativa sobre aquests fenòmens d'inmortalitat cel·lular. Sens dubte s'està estudiant què passa quan la telomerasa no funciona bé, què passa quan l'activem més del compte -i en ratolins, esdevé en l'aparició de tumors-, quines proteïnes formen part de la xarxa de regulació dels telòmers, què indueix l'activació i el bloqueig d'aquestes proteïnes, etc. Però alguna cosa se'ns escapa perquè és evident que amb la telomerasa no és prou. Ha d'haver altres elements que ordenin la divisió cel·lular i la diferenciació cap a teixits concrets tant en l'espai com en el temps.
ResponderEliminarConéixer de l'existència dels tumors i del paper de la telomerasa en ells és la punta del iceberg. Aconseguir un organisme multicel·lular, amb diferents teixits, òrgans, complex, que sigui inmortal em sembla molt i molt complicat encara. Però anar teixit per teixit, i veure quines substàncies indueixen que una cèlula mare esdevingui miòcit-cèl·lula del teixit muscular del cor-, que es divideixi, que mantingui el correcte funcionament i veurè què falla a les fases finals del cicle d'aquesta cèl·lula, això és el que es fa.
Com dius dels teratomes, no només val saber què cal per diferenciar la cèlula a miòcit sinó que en algun moment les divisions s'han d'aturar, la cèl·lula ha de respondre a un entorn, etc. Veure les diferències d'expresió gènica en un teratoma respecte d'altres tumors o d'un teixit normal donaria pistes sobre el que no està funcionant correctament.
I la segona pregunta és més complexa. D'una banda perquè no se fins a quin punt podem encara parlar d'adaptacions evolutives en l'humà. Ni estem abarcant periodes de milions d'anys com per observar aquests canvis ni permetem que les mutacions ens suposin un handicap: tenim fàrmacs, pròtesis, cirurgia, ...
D'altra banda primer caldria arribar al punt de d'aconseguir fer les cèl·lules d'un organisme sencer inmortals per saber què hem hagut de "tocar" per veure si això alteraria les taxes d'aparició de mutacions, de fixació de les mateixes, etc.
Un pensaria que si allarguem la vida d'un organisme estem allargant el temps d'exposició a possibles mutacions. Però evolució implica transmisió dels canvis. L'edat fèrtil canviaria? Transmetriem més mutacions als nostres fills? Aquestes qüestions s'escapen del què avui dia és plausible i del meu coneixement. Però no deixa de ser interessant parlar d'aquests aspectes més de ciencia ficció com a exercici d'analisi étic, moral o filosòfic. És molt interessant!
Espero que t'hagi set d'utilitat...
Mua
:*
Ara he de buscar què és un miòcit xD
ResponderEliminarPerò el que dius és cert, i no sé com no ho havia vist mai: l'esser humà ha desenvolupat mecanismes de defensa "artificials" (fàrmacs, teràpies, etc..) abans d'adapta-se a la malaltia que els genera, com per exemple la mangosta s'ha adaptat al verí de la cobra a base de molt anys. Molt interessant.
Realment, es factible es pensá que l'esser humá, per medi de la "civilizació", no hem desenvolupat aprou defensas.
ResponderEliminarArticle concís, força senzill i que dóna peu a temes molt interesants. Felicitats.
ResponderEliminarPer cert, Gonzalo, has de pensar que un dels principals motius pels quals les cèl·lules tumorals són immortals és que "desactiven" els sistemes de mort cel·lular activa i per això seria molt difícil aconseguir immortalitzar cèl·lules sense que acabessin sent tumorals; m'explico: una cèl·lula pot morir perquè les condicions del medi li facin impossible sobreviure o perquè alguna cosa dins seu no funcioni bé, en el cas dels tumors es dóna inicialment la segona situació (molts inicis de tumor acaben així) i hi ha mecanismes que provocaran la mort cel·lular (activa); per tal que un tumor sobrevisqui el que fa és desactivar els sistemes de mort activa (principalment eliminant p53).
Gràcies! ; )
ResponderEliminar